La informàtica com a professió

Aquests dies s'ha publicat els errors informàtics als sistemes de control de Renfe, que han afegit mes retards.
Els software, i la informàtica en general, és una disciplina nova. No hi ha una regulació com les enginyeries o els arquitectes. Això fa que qualsevol, pugui fer algun programa sense necessitat d'una titulació o la regulació d'una metodologia.
Ningú s'estranya de que els edificis on hem de entrar, els ponts que hem de creuar o el cotxe que conduïm, estiguin fets i dissenyats per persones amb la titulació adequada. Demanem que aquests elements hagin passat els controls dels col·legis oficials, i que durant la seva execució se'n facin uns controls de qualitat establerts per llei.
No ha de ser el mateix amb els programes i els equipaments informàtics. Perquè el ferro del tren l'ha de verificar algú amb la titulació, i en canvi el software que mou tots els trens cada dia, el pugui fer qualsevol?
Segur que el software ha passat uns controls de qualitat, però venen d'un acord entre particulars, i aquests acords no sempre s'adiuen a la realitat. Hi ha legislacions en alguns països sobre mínims, però no hi ha la figura de l'enginyer responsable, el que dóna fe amb la seva signatura, com l'arquitecte o l'enginyer de que allò està ben fet.
I depenem tant, però tant, del software: D'unes llicències que diuen que no es responsabilitzen de res, i d'un buit legal que s'accepta massa. I a vegades tenim una fe cega en que el software fa bé la seva feina que no comprovem si el que fa es correcte o no. No mirem si per exemple els segons de les trucades dels mòbils són les reals o si els càlculs de la nostra nòmina són els correctes: ja ho fa la màquina. Però qui ha programat la màquina? quins coneixements i quina responsabilitat sobre el que programa?
Cal que hi hagi uns col·legis professionals, cal que els projectes tinguin un responsable, cal saber com i de quina manera un projecte es pot fer legal i signar, i cal formar els nous enginyers per treballar d'aquesta nova manera